Ortografía lengua castellana Completa los huecos: a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sa b ía b ien que me v ol v ería a escri b ir. Esta b a prohi b ido su b irse a los ár b oles. Suscri b irse a algunas re v istas interesantes es b uena idea. Descri b ía mara v illosamente las b ellezas de la naturaleza. El b andido distri b uía entre los po b res lo que ro b a b a a los ricos. El ser preca v ido le sir v ió mucho en la v ida. Algunas hier b as her v idas sir v en como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo g eneral, siempre hay mucha g ente a esas horas. La célebre y le g endaria actriz era muy foto g énica. La a g encia de via j es nos exi g ió la documentación oportuna. Era ur g ente la intervención de los a g entes de la autoridad. J enaro era un g enio de ideas g eniales. Fue g eneroso al ofrecer beren j enas a todos los presentes. El g énero de al g unos nombres ori ...
Entrades
Comprensió lectora 5 Sant Jordi: història i tradició Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant. A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la...
Comprensió lectora 6 El cometa Halley fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’. Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol. A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de «boles brutes de neu». Després que Isaac Newton va donar a conèixer la llei de la gravetat l’any 1687, el seu amic Edmond Halley es va afeccionar a l’estudi dels cometes. L’any 1682 es va veure un cometa que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la gravetat, va demostrar que allò que semblaven tres cometes, en realitat n’era només un, que ...
Comprensió lectora 4 L’evolució Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé...
Comprensió lectora 3 Nit de dissabte Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit. –On aneu, avui? –va preguntar l’Anton a la tarda, mentre la seva mare s’estava arrissant els cabells al bany. –Ah! –va dir la mare–, primer anirem a sopar i després, no ho sé, potser anirem a ballar. –Com que no ho saps? –va fer l’Anton. –Encara no ho sé –va dir la mare–. Tan important és per a tu? –Nooo – va dir l’Anton. Preferia no dir que volia veure la pel·lícula de policies que començava a les onze. Però la seva mare ja l’havia clissat. –Anton –va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara–, no deus pas voler mirar la televisió... –Però, mare –va dir l’Anton–, com se’t poden acudir aquestes coses? Per sort, la seva mare s’havia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com l’Anton es tornava vermell. –Potser també anirem al cinema –va dir ella–. De totes maneres no tornarem abans de les dotze. S’havia fet de nit i l’Anton estava sol a casa. Anava en pijama i s’havia assegut al llit...
Comprensió lectora 2 Jugar a la societat de la informació Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé inconscient. La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats p...