L'amistat


Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?

La meva millor amiga té el pel castany i curt, ulls marrons i clars, bastant alta i du brakets.
De caràcter es bastant rara, però ens entenem, no es gaire simpàtica amb la gent que no
coneix, i li costa obrir-se a les persones i tambè demanar perdó i reconèixer les coses.
El que més m'agrada d'ella es que sempre estam l'una per l'altra pasi el que pasi, mai
podem estar 1 dia sense xerrar i ens necessitam mutuament. L'espai que ocupa en la meva 
vida es molt gran. Es un pilar fundamental.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ortografía lengua castellana Completa los huecos:  a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sa b ía b ien que me v ol v ería a escri b ir. Esta b a prohi b ido su b irse a los ár b oles. Suscri b irse a algunas re v istas interesantes es b uena idea. Descri b ía mara v illosamente las b ellezas de la naturaleza. El b andido distri b uía entre los po b res lo que ro b a b a a los ricos. El ser preca v ido le sir v ió mucho en la v ida. Algunas hier b as her v idas sir v en como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo g eneral, siempre hay mucha g ente a esas horas. La célebre y le g endaria actriz era muy foto g énica. La a g encia de via j es nos exi g ió la documentación oportuna. Era ur g ente la intervención de los a g entes de la autoridad. J enaro era un g enio de ideas g eniales. Fue g eneroso al ofrecer beren j enas a todos los presentes. El g énero de al g unos nombres ori ...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 1 L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, am...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé...
Més informació