1. Cerca imatges i comenta-les:
-François Rude, La Marsellesa
Nascut a Dijon, va treballar amb el seu pare fins als 55 anys, però va rebre formació com a dibuixant per part de François Devosges,,[1] on va aprendre que un contorn fort i simple era un ingredient molt valuós a les arts plàstiques.[2] El 1809 va marxar a París des de l'escola d'art de Dijon, i es va convertir en alumne de Pierre Cartellier, obtenint el Grand Prix de Rome en 1812. Després de la segona restauració del Borbó es va retirar a Brussel·les, on, probablement a causa de la intervenció de l'exiliat Jacques-Louis David,[3] va obtenir alguns encàrrecs de l'arquitecte Charles Vander Straeten, qui el va col·locar per executar nou baixos relleus al palau de Tervuren, avui destruït.
-L'òpera de París
'Académie Royale de Musique va ser la primera institució operística permanent a França. Va ser creada per Lluís XIV el 1669. Va exercir un monopoli sobre totes les produccions operístiques del país fins al segle XIX. Ha canviat algunes vegades de nom, però és coneguda familiarment com a Òpera de París. Ha ocupat diferents teatres: el Palais Royal, la sala Le Peletier, el Palais Garnier, i des de 1990, l'Opéra Bastille.
-El Parlament de Londres
El palau va servir inicialment com a residència reial, però cap monarca hi ha viscut des del segle XVI. La major part de l'estructura actual data del segle XIX, data en què el palau va ser reconstruït després d'un incendi el 1834, que va destruir la major part de l'edifici. Els arquitectes responsables de la reconstrucció del palau van ser Sir Charles Barry i Augustus Pugin. L'edifici és un exemple de l'estil neogòtic. Una de les característiques més notables del palau és la torre del rellotge, una atracció turística on hi ha la campana anomenada Big Ben, nom assignat erròniament al rellotge de la torre.
-La Torre Eiffel
Fou erigida amb motiu de l'Exposició Universal que se celebrà a París l'any 1889, segons el disseny de l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i va suposar una fita decisiva en la construcció amb ferro. Tot i que s'havia de desmuntar així que s'acabés aquesta exposició, hom va acabar decidint de no fer-ho.
-François Rude, La Marsellesa
Nascut a Dijon, va treballar amb el seu pare fins als 55 anys, però va rebre formació com a dibuixant per part de François Devosges,,[1] on va aprendre que un contorn fort i simple era un ingredient molt valuós a les arts plàstiques.[2] El 1809 va marxar a París des de l'escola d'art de Dijon, i es va convertir en alumne de Pierre Cartellier, obtenint el Grand Prix de Rome en 1812. Després de la segona restauració del Borbó es va retirar a Brussel·les, on, probablement a causa de la intervenció de l'exiliat Jacques-Louis David,[3] va obtenir alguns encàrrecs de l'arquitecte Charles Vander Straeten, qui el va col·locar per executar nou baixos relleus al palau de Tervuren, avui destruït.
-L'òpera de París
'Académie Royale de Musique va ser la primera institució operística permanent a França. Va ser creada per Lluís XIV el 1669. Va exercir un monopoli sobre totes les produccions operístiques del país fins al segle XIX. Ha canviat algunes vegades de nom, però és coneguda familiarment com a Òpera de París. Ha ocupat diferents teatres: el Palais Royal, la sala Le Peletier, el Palais Garnier, i des de 1990, l'Opéra Bastille.
-El Parlament de Londres
El palau va servir inicialment com a residència reial, però cap monarca hi ha viscut des del segle XVI. La major part de l'estructura actual data del segle XIX, data en què el palau va ser reconstruït després d'un incendi el 1834, que va destruir la major part de l'edifici. Els arquitectes responsables de la reconstrucció del palau van ser Sir Charles Barry i Augustus Pugin. L'edifici és un exemple de l'estil neogòtic. Una de les característiques més notables del palau és la torre del rellotge, una atracció turística on hi ha la campana anomenada Big Ben, nom assignat erròniament al rellotge de la torre.
-La Torre Eiffel
Fou erigida amb motiu de l'Exposició Universal que se celebrà a París l'any 1889, segons el disseny de l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i va suposar una fita decisiva en la construcció amb ferro. Tot i que s'havia de desmuntar així que s'acabés aquesta exposició, hom va acabar decidint de no fer-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada