Dossier socials


Resultat d'imatges de revolució francesa
    1. Cerca informació sobre les etapes de la Revolució francesa. En fas un esquema dels punts més importants.
Resultat d'imatges per a "etapas revolucion francesa"
    2. Cerca informació sobre l'imperi napoleònic. Quins eren els objectius del Congrés de Viena? Quines mesures es varen prendre per aconseguir-los?
Un dels objectius del tractat era aïllar França, mitjançant la creació o el reforç dels estats veïns del nord i de l'est (Holanda, que rep Bèlgica, Sardenya i Niça, que rep Savoia).
   3. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb dates corresponents i el seu resultat.
Resultat d'imatges per a "revolucions als diferents països"
   4. Quina era la situació d'Itàlia i d'Alemanya al començament del segle XIX?
Que es varen unificar.
Va ser el procés històric que al llarg del segle XIX va portar a la unió dels diversos estats en què la península italiana estava dividida, en la seva major part vinculats a dinasties considerades «no italianes» com els Habsburg o els Borbó.
   5. Explica com es va desenvolupar el procés d'unificació d'Itàlia. Quin territori el va liderar?
Al  començament del segle XIX la península itàlica      estava composta per diversos estats (Llombardia, sota el domini austríac, els Estats Pontificis, el regne de Piemont, el regne de les Dues Sicilias, entre d'altres), el que responia més a una concepció feudal del territori que a un projecte d'estat liberal burgès. Després de diversos intents d'unificació entre 1821 i 1849, que van ser aixafats principalment pel govern austríac i els seus aliats, l'hàbil política del Comte de Cavour, ministre del Regne de Sardenya, va aconseguir interessar a l'emperador francès Napoleó III a la unificació territorial de la península, que consistia a expulsar els austríacs del nord i crear una confederació italiana.
   6. Quin era l'obstacle principal per a la unificació d'Alemanya? Explica com es va fer.

El principal obstacle per a la unificació era Àustria. Cavour va buscar el suport de França per enfrontar-se a Àustria. El republicà Giuseppe Garibaldi, un republicà, també volia la unificació d'Itàlia, però sota una República. Per a això va crear una milícia de voluntaris anomenada "camises vermelles".
   7. Quins trets comuns representen la unificació d'Itàlia i d'Alemanya?
 1. Reacció davant l’ocupació francesa, suposa la difusió dels ideals revolucionaris (llibertat, igualtat, sobirania nacional ) que suposa un DESPERTAT DE LA CONSCIÈNCIA NACIONAL= (Herder, Fichte en Alemanya; i Mazzini o Gioberti en Itàlia)
 2. Processos dirigits per un estat emergent de la zona (Piamont i Prússia)
 3. Són resultat de l’acció de la monarquia i de l’elit de l’antic Règim (ara INNOVADORS) 
4. S’enfronten a la influència austríaca en l’Europa Central. 
5. Acaben establint estats liberal-constitucionals. 
6. No venen mitjançant alçaments populars ( tenen una fase “inviable”, corresponent a la revolució de 1848).
 7. La formació de moviments de Joves Patriòtes romàntics, la Jove Itàlia de Mazzini i la Jove Alemanya, inspirada pels intel·lectuals alemanys.
 8. El poble hi participa en el marc de l’exèrcit.
   8. Quins problemes persistien a la darreria del segle XIX a l'Imperi Austríac i a l'Imperi Turc?
L'imperi astrohongares reunia a finals del vuit-cents els territoris que van agrupar la dinastia dels Habsburg, els arxiducs austríacs i els emperadors del sacre imperi desde el segle XVI.
   9. Quins eren els objectius de la lluita política a l'Europa Occidental en aquella mateixa època?
Iniciar la reconstrucció del continent.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ortografía lengua castellana Completa los huecos:  a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sa b ía b ien que me v ol v ería a escri b ir. Esta b a prohi b ido su b irse a los ár b oles. Suscri b irse a algunas re v istas interesantes es b uena idea. Descri b ía mara v illosamente las b ellezas de la naturaleza. El b andido distri b uía entre los po b res lo que ro b a b a a los ricos. El ser preca v ido le sir v ió mucho en la v ida. Algunas hier b as her v idas sir v en como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo g eneral, siempre hay mucha g ente a esas horas. La célebre y le g endaria actriz era muy foto g énica. La a g encia de via j es nos exi g ió la documentación oportuna. Era ur g ente la intervención de los a g entes de la autoridad. J enaro era un g enio de ideas g eniales. Fue g eneroso al ofrecer beren j enas a todos los presentes. El g énero de al g unos nombres ori ...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 1 L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, am...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé...
Més informació