Poesia



ARENA AMB RECORDS
S'acaba l'estiu i 
la intensa calor
dóna pas a una
fresqueta molt
agradable.
La gent, melangiosa,
recull els seus records
a l'arena de la platja.
Ara només cal que
els arbres quedin nus
de fulles i el poble
es vesteixi de color
marró.
Això voldrà dir que
ha arribat la tardor.

1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultat d'imatges per a "verano"
2. Tema del poema.
L'estiu
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant, número de versos 8 i 4 síl·labes 
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: melangiosa, nus.
Gent melangiosa, gent natural i relaxant
Nus, en pèl
5. Fes un resum del significat del poema en general.
Que després de l'estiu s'acaba el calor i les vacacions i ve la tardor plena d'arbres sense fulles i el vent traspassant els carrers.
6. Opinió personal.
Per part vull tornar a l'estiu, perquè m'encanta, m'encanta anar a la platja i tenir molt de temps lliure i tenir vacacions.
Es un temps que et prens per a tu mateix per fer realment el que et dona la gana i el que vols. Aquest estiu no ha estat malament, però podia haver estat molt millor. L'any qui ve el penso disfrutar al 100%

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ortografía lengua castellana Completa los huecos:  a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sa b ía b ien que me v ol v ería a escri b ir. Esta b a prohi b ido su b irse a los ár b oles. Suscri b irse a algunas re v istas interesantes es b uena idea. Descri b ía mara v illosamente las b ellezas de la naturaleza. El b andido distri b uía entre los po b res lo que ro b a b a a los ricos. El ser preca v ido le sir v ió mucho en la v ida. Algunas hier b as her v idas sir v en como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo g eneral, siempre hay mucha g ente a esas horas. La célebre y le g endaria actriz era muy foto g énica. La a g encia de via j es nos exi g ió la documentación oportuna. Era ur g ente la intervención de los a g entes de la autoridad. J enaro era un g enio de ideas g eniales. Fue g eneroso al ofrecer beren j enas a todos los presentes. El g énero de al g unos nombres ori ...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 1 L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, am...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé...
Més informació