L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comité                 mossen               café                       aprén
entén                   puré                       ale                         pages                    impres
irlandés               cinqué                  només                  entes                    tambè
consomé             congrés               gairebé                    fare                       interés
això                       ressó                     boiros                  afició                   ambdos
espòs                   presó                    arros                     cotó                      refos
exclòs                   allò                        però                      sinó                      curios
talós                      gloriós                 repòs                    difos                     inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algún                    llumins                  Ramon                 porro                    avís
així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem                deies                    telèfon                           débil                     reiem
escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin
xerif                      llàpis                     avisaven                       núvol                    diguessiu
feieu                     cantaveu             fenómen                        sortieu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin
artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera
academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen
palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                        dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      èlit
xandall              mèdul·la             viking                    réptil                     periode
atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipà
isobara               míssil                  fútbol                     textil                    omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un ós de la ma més llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no sé que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repós. Què hauriem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’últim apat que ferem haviem pres un cafè espés amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, però només li ho sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitàlaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ortografía lengua castellana Completa los huecos:  a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sa b ía b ien que me v ol v ería a escri b ir. Esta b a prohi b ido su b irse a los ár b oles. Suscri b irse a algunas re v istas interesantes es b uena idea. Descri b ía mara v illosamente las b ellezas de la naturaleza. El b andido distri b uía entre los po b res lo que ro b a b a a los ricos. El ser preca v ido le sir v ió mucho en la v ida. Algunas hier b as her v idas sir v en como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo g eneral, siempre hay mucha g ente a esas horas. La célebre y le g endaria actriz era muy foto g énica. La a g encia de via j es nos exi g ió la documentación oportuna. Era ur g ente la intervención de los a g entes de la autoridad. J enaro era un g enio de ideas g eniales. Fue g eneroso al ofrecer beren j enas a todos los presentes. El g énero de al g unos nombres ori ...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 1 L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, am...
Més informació
Imatge
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé...
Més informació